Segons estudis recents, aquestes dues síndromes estarien relacionades
La síndrome de l'Impostor, la sensació persistent que no estàs qualificat per ser on ets i només és qüestió de temps que algú t'exposi com a frau, és un camp de recerca científica ben establert. Descrit per primera vegada el 1978, el terme va agafar volada després de la publicació el 1985 del llibre The Impostor Phenomenon, de Pauline Rose Clance. Igualment, la síndrome de burnout, o d'estar cremat, és el resultat de l'estrès laboral crònic que no s'ha gestionat correctament, és un terme de la mateixa època: Herbert Freudenberger descriu l'impacte del Burnout en el seu llibre publicat l'any 1974, Burnout: The High Cost of High Achievement.
El neurocientífic cognitiu, el Dr. Sahar Yousef, de la Haas School of Business de la Universitat de Berkeley, explica que aquestes dues condicions, sorprenentment, cada cop més es donen de forma simultània en treballadors més joves. Aquesta connexió també es veu reflectida a l'Anatomy Work Index d'Asana que analitza els hàbits de treball de més de 10.000 empleats.
La salut mental dels Millenials i la Generació Z
Generalment, la síndrome de l'impostor apareix quan s'està experimentant alguna cosa nova en l'àmbit del treball i, en canvi, el burnout es presenta cap la meitat o el final de les carreres professionals. Un estudi reflecteix que la mitjana d'edat dels que pateixen el burnout és de 32 anys (els membres més vells de la Generació Z compten actualment amb 25 anys).
Segons explica el Dr. Yousef, per combatre les dues síndromes l'ideal seria que els caps de les empreses exhibissin comportaments que quedessin establerts com a norma en el lloc de treball. Se sol dir que el director no hauria de ser l'últim d'abandonar la oficina cada nit si no volem tenir la certesa que patirà burnout. Però quan no treballes a l'oficina cinc dies a la setmana, és més probable que apareguin senyals de la síndrome de l'impostor i de que estàs "cremat", perquè és menys obvi quan tothom comença i acaba de treballar.
En el cas dels Estats Units, el 37% dels treballadors nord-americans afirmen que l'inici i el final de les seves jornades de treball no és clara, potencialment a causa de la manca de límits definits al voltant del fet de treballar des de casa.
Una manera de pal·liar els efectes del burnout en els treballadors és proposar-los tres tipus de breaks o aturades mentre s'està treballant.
- macro breaks: es realitzen mensualment i l'activitat de "desconnexió" de la feina pot durar un dia sencer. Un bon exemple seria organitzar una excursió o una sortida amb bicicleta.
- meso breaks: es realitzen setmanalment i pot ser un descans d'una hora o dues preparant, per exemple, un àpat especial o prenent classes de música.
- micro breaks: es realitzen diverses vegades al dia i poden consistir en una caminada curta o una breu meditació.
Segons l'Anatomy of Work Índex, el 80% dels treballadors del coneixement de tot el món s'enfronten en algun moment a la síndrome de l'impostor i al burnout.
