Accessibilitat (A11Y): de recomanació ètica a obligació amb conseqüències reals

Des del 28 de juny de 2025, l’accessibilitat digital ja no és un extra opcional: és un requisit legal que afecta les empreses que ofereixen productes o serveis digitals al públic a Espanya i a la UE.

Això s’aplica, entre d’altres, a llocs web, aplicacions mòbils, documents digitals, portals de client/pacient i altres interfícies digitals que permetin l’accés als serveis de la teva organització.

Períodes d’obligatorietat (Espanya/UE)

  • Nous productes o serveis digitals posats en marxa a partir del 28/06/2025: obligació de complir els requisits d’accessibilitat des del seu llançament (pautes WCAG i/o norma UNE-EN 301549, segons el cas).
  • Productes i serveis existents abans del 28/06/2025: existeixen períodes transitoris en determinats supòsits, amb referències habituals a un horitzó d’adaptació fins al 28/06/2030 (per exemple, per continuïtat de contractes previs o per l’ús de determinats productes ja implantats).

Això vol dir que qualsevol redisseny substancial o nou llançament a partir d’aquesta data exigeix complir des del primer dia.

Qui hi està obligat (perfils d’empresa)?

La regulació és àmplia i no és exclusiva del sector tecnològic. En general, han de complir les organitzacions que ofereixin al públic productes o serveis inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la normativa (per exemple, canals digitals d’atenció, contractació o compra, entre altres casos habituals).

  • Empreses amb presència digital que interactuï amb clients o usuaris (web, app, àrea privada, fluxos de sol·licitud/registre, formularis, etc.).
  • Microempreses: poden existir exempcions específiques en certs escenaris, a més de la possibilitat d’al·legar “càrrega desproporcionada” en casos concrets. Tot i així, convé revisar-ho bé perquè no sempre s’aplica igual a productes que a serveis.

I en el sector salut?

L’accessibilitat té un impacte especialment elevat en serveis sanitaris on la interacció digital és crítica per accedir a l’atenció. A la pràctica, això sovint es tradueix en revisar (i adaptar) punts com:

Clíniques dentals

  • Webs de reserves i formularis/consentiments accessibles
  • Informació de tractaments accessible per a persones amb discapacitat visual o cognitiva

Clíniques de fertilitat

  • Interfícies de registre i consulta de resultats accessibles
  • Documentació clínico-legal en formats comprensibles

Oftalmologia

  • Web i apps compatibles amb tecnologies d’assistència
  • Navegació sense barreres per a persones amb discapacitat visual

Medicina estètica

  • Consentiments informats accessibles
  • Continguts de procediments i riscos llegibles i usables

Tot això no només millora l’experiència del pacient: en molts escenaris, complir les pautes d’accessibilitat és una exigència normativa i un element de gestió del risc.

Sancions i conseqüències per no cumplir

La normativa contempla un règim sancionador real i proporcional. En funció de la gravetat i la reiteració, pot implicar:

  • Multes econòmiques: des d’imports rellevants fins a xifres molt elevades en supòsits greus.
  • Obligació d’adaptar amb urgència els serveis digitals.
  • Possibles restriccions en licitacions o en l’accés a ajudes/subvencions, segons el cas.
  • Dany reputacional davant de pacients i usuaris.

Conclusió

L’accessibilitat digital ha deixat de ser una recomanació de bones pràctiques:

  • És una obligació legal per a nous serveis des del 28/06/2025.
  • Hi ha terminis transitoris en determinats supòsits per a serveis o productes existents, amb referències habituals a una adaptació fins al 2030.
  • L’incompliment pot implicar sancions, exigències de correcció i conseqüències reputacionals o competitives.

En sectors tan sensibles com el de la salut, l’accessibilitat és un requisit estratègic que impacta directament en l’experiència del pacient, el compliment normatiu i la gestió del risc.