L'accessibilitat afecta gairebé totes les etapes d'un projecte. Això s'explica habitualment dient que l'accessibilitat és necessària abans, durant i després de fer el projecte. És una manera elegant d'il·lustrar que l'accessibilitat s'ha de tenir en compte en la fase de planificació, durant el desenvolupament i com a part del Control de Qualitat (QA) quan el projecte ja és en marxa.
Aquesta simplificació és útil per explicar que l'accessibilitat no és només una preocupació durant la implementació; però com tota simplificació, és inexacta perquè pot induir a error. Aclarim alguns d'aquests malentesos.
L'accessibilitat en la fase de planificació va més enllà del disseny visual
Moltes directrius s'apliquen específicament al disseny visual, com les que s'engloben sota el principi general de ser Perceptible. Però fins i tot aquestes estan estretament lligades a l'arquitectura de continguts i a la redacció.
Per tenir un lloc web fàcil d'entendre, habitualment es té en compte la complexitat del text mitjançant algun dels models i fórmules existents (com ara les proves de llegibilitat de Flesch-Kincaid, que es basen en la longitud de les paraules i les frases per assignar una puntuació entre 0 i 100, on 100 correspon a un text fàcil de llegir i 10 o menys a un text extremadament difícil).
Això també s'aplica a la navegació. Una estructura amb moltes categories molt poblades i diversos nivells de subcategories és més difícil de recórrer que una navegació senzilla d'un sol nivell.
També s'aplica a qualsevol procés, com el de compra. És millor demanar als usuaris només la informació mínima necessària per fer una compra, i preguntar després si volen crear un compte amb les dades facilitades, i no a l'inrevés. Això redueix la fricció, cosa que afavoreix la conversió, però facilitar les coses també ajuda els usuaris que, d'altra manera, podrien sentir-se aclaparats.
Sempre val la pena tenir present que els passos que demanem als usuaris no han de coincidir necessàriament amb els passos que tenen lloc a la nostra empresa. Sovint podem simplificar la feina dels usuaris centrant-nos en allò que volen aconseguir i gestionant la resta internament.
L'accessibilitat durant el desenvolupament va més enllà del codi
En la fase d'implementació, les coses comencen a concretar-se. En aquesta etapa és més fàcil detectar quan alguna cosa desentona. A més, pel simple fet d'estar en context, els components són més fàcils d'analitzar.
Si tenim un element superposat (un botó), independentment d'on aparegui a la pantalla, el seu ordre de tabulació depèn de la seva posició dins de l'HTML. Si el botó activa un modal, aquest s'ha de col·locar dins del DOM de manera que el seu ordre de navegació per teclat (comunament conegut com a ordre de tabulació) tingui sentit. O bé, si és un modal a pantalla completa, cal desactivar temporalment la resta de la navegació. Encara que hàgim dissenyat el botó i el modal com un component cohesionat, pot ser necessari implementar-los en parts diferents de l'HTML perquè la navegació per teclat funcioni com es pretén.
Això és més important quan fem servir un enfocament atòmic del disseny, en el qual els components es dissenyen de manera aïllada i poden necessitar ajustos quan s'apliquen en contextos diferents. Aquests ajustos poden ser variacions visuals o implementacions de codi completament diferents.
No cal que això impliqui una comunicació constant entre dissenyadors i desenvolupadors (cosa que sempre genera cert recel). Simplement tenir en compte l'accessibilitat pot facilitar-ho tot.
L'accessibilitat després del llançament del projecte va més enllà del QA
Un cop en marxa, si tot s'ha fet correctament, només cal estar atents als errors, oi? Ni de bon tros.
Un dels principals factors de l'accessibilitat és el contingut, ja que els projectes digitals són sistemes vius que canvien, creixen i s'adapten. Els textos acuradament elaborats per desenvolupar i llançar el lloc web aviat conviuran amb contingut nou o necessitaran una actualització quan quedin desactualitzats. I l'accessibilitat del nou contingut requereix la mateixa atenció que el contingut original.
El contingut nou manté un projecte al dia, però també és un risc. El contingut continu per al blog i la presència a les xarxes socials d'una empresa és, alhora, una manera de créixer de manera orgànica i un pou sense fons d'entropia. El contingut nou aporta noves perspectives, però també nous problemes. Quelcom tan senzill com la necessitat de recontextualitzar contingut antic quan s'incorpora contingut nou pot resultar una càrrega si no som metòdics.
Per exemple, si volem ampliar la nostra audiència creant contingut informatiu o educatiu sobre temes tècnics o acadèmics complexos, hem de trobar la manera d'incloure'l al costat del contingut més precís i tècnic de manera que no col·lisioni ni entri en conflicte amb la veu i el to utilitzats en cadascun d'ells. Si fem servir contingut planer i accessible només en una part del projecte, la resta resultarà més confusa o, en el pitjor dels casos, dissonant per als usuaris.
Cada nou contingut ha de ser coherent amb el seu context, tant en fons com en to, i també en la seva implementació. Una imatge que resumeix a la perfecció un tema complex pot ser adequada per a certes plataformes. Però cal adaptar-la a un element textual o interactiu, segons el seu context, perquè tingui sentit per a l'usuari.
Conclusió
A l'article L'accessibilitat no és només una bona experiència d'usuari, vaig escriure sobre com l'accessibilitat i l'experiència d'usuari no poden abordar-se simplement en la mateixa conversa. Això no vol dir que l'estratègia d'experiència d'usuari i els esforços en matèria d'accessibilitat hagin d'estar renyits. Necessitem entendre com es manifesta l'accessibilitat en cada aspecte d'un projecte per evitar el conflicte.
Això de vegades s'interpreta malament com un escenari ideal, només possible si l'empresa va molt bé i vol invertir diners en accessibilitat. La realitat és que aquesta és la manera eficient de fer accessibles els projectes. El que fa que la remediació d'accessibilitat resulti aclaparadora és, generalment, que està desconnectada del procés habitual. Ja sabem com és la planificació, però què passa quan sorgeix un problema fora del nostre pla original? Sempre porta més temps i és més costós, i habitualment dona pitjors resultats que l'alternativa.
Fran Rosa. Desenvolupador sènior, especialista en accessibilitat i defensor del desenvolupament centrat en les persones