L'accessibilitat sovint es tracta com quelcom que les empreses fan quan els sobra pressupost o volen millorar la seva imatge pública. Això la presenta com una despesa sense retorn, però les dades suggereixen el contrari.
Segons un informe del 2023 d'Accenture i Disability:IN, les empreses que lideren en criteris d'inclusió de la discapacitat generen 1,6 vegades més ingressos, 2,6 vegades més benefici net i el doble de benefici econòmic en comparació amb la resta de participants de l'estudi. A més, tenen un 25 % més de probabilitats de superar els seus competidors del sector en productivitat, mesurada com a ingressos per empleat. No és una diferència marginal. Suggereix que l'accessibilitat, quan s'aborda seriosament, funciona més com una inversió que com una partida prescindible.
L'accessibilitat com a oportunitat de negoci
El primer argument és l'abast. Aproximadament 1 de cada 6 persones al món viu amb algun tipus de discapacitat, segons l'Organització Mundial de la Salut. Una plataforma inaccessible exclou una part significativa de clients potencials, mentre que una d'accessible amplia directament l'abast del mercat.
L'argument de la fidelització és menys evident, però igualment rellevant. Un client sense discapacitat també percebrà i valorarà l'accessibilitat si algú proper a ell sí que en té. La inclusió fomenta la fidelitat, i no només entre els usuaris que se'n beneficien directament. Segons un article de Software Advice, el 60 % dels comerços minoristes que ofereixen funcions d'accessibilitat digital al seu lloc web afirmen haver experimentat un augment de la fidelització com a resultat de les millores.
L'accessibilitat també impulsa la innovació. Dissenyar pensant en l'accessibilitat obliga a qüestionar els supòsits sobre com les persones utilitzen un producte. Provar casos límit, reduir la fricció i simplificar els fluxos produeix millores que beneficien tots els usuaris, no només els que tenen alguna discapacitat. Un procés de compra redissenyat per reduir la càrrega cognitiva (per exemple) gairebé sempre és un procés millor per a tothom.
El risc de no actuar
Més enllà del cost d'oportunitat, hi ha el compliment normatiu. La Llei Europea d'Accessibilitat (EAA) i la seva corresponent legislació nacional fan obligatori un nivell suficient d'accessibilitat digital per a les empreses que operen a la Unió Europea (UE). Això ja no és una preocupació futura. Vueling ja ha estat sancionada per no complir els estàndards d'accessibilitat al seu lloc web.
La remediació (correcció de problemes d'accessibilitat) també és significativament més cara que construir amb accessibilitat des del principi. Això s'aplica a la majoria d'estàndards de qualitat: solucionar un problema estructural en una fase avançada del projecte costa més en temps i diners que tenir-lo en compte durant la planificació. L'accessibilitat no n'és cap excepció.
Conclusió
L'argument empresarial a favor de l'accessibilitat no és un argument moral. Les dades d'ingressos, el compliment normatiu i el cost de la remediació apunten en la mateixa direcció. A hores d'ara, tractar l'accessibilitat com quelcom opcional és un risc empresarial, no una posició neutral.
Fran Rosa. Desenvolupador sènior, especialista en accessibilitat i defensor del desenvolupament centrat en les persones