Com més lluny està algú d'usar realment un producte digital, menys entén els seus problemes d'accessibilitat, fins i tot si té el coneixement tècnic.
Per exemple, quan s'analitza o es prova l'accessibilitat en projectes existents, una persona que usa tecnologia d'assistència diàriament entén l'experiència de manera íntima. Algú que treballa ocasionalment amb aquests usuaris en comprèn alguns aspectes. I algú que no hi està familiaritzat es troba completament a les fosques.
La desconnexió és encara més gran quan considerem que les persones amb diferents discapacitats usen la tecnologia d'assistència de maneres diferents.
Això també passa en crear un projecte. Per exemple, algú que treballa al frontend d'un projecte aporta un coneixement més profund de la implementació i les seves implicacions que un gestor de projectes.
La teva percepció de l'accessibilitat es degrada com més et distancies de l'ús i el desenvolupament, perquè perds més problemes de vista.
Això explica per què la contractació i la definició de requisits són especialment difícils d'abordar, ja que aquestes decisions es prenen lluny de l'ús real.
Entendre l'accessibilitat requereix exposició directa. Observa com funciona el lloc web en diferents navegadors i condicions. Prova de navegar usant únicament el teclat. Experimenta de primera mà com funcionen els lectors de pantalla.
Si l'accessibilitat es manté en el terreny teòric, o si no hem sentit la seva fricció de primera mà, construïm a cegues. Tot i que tinguem el coneixement, ens falta la consciència del que no sabem.