Quan es remedien problemes d'accessibilitat en un projecte existent, les incorporacions solen acceptar-se sense reserves. Si es demana afegir alternatives textuals, elements visuals, instruccions o subtítols a un vídeo, rarament sorgeix cap conflicte. Fins i tot l'aplicació de patrons ARIA (Accessible Rich Internet Applications) complexos mai no genera objeccions.
Tanmateix, de vegades la remediació exigeix replantejar certs components, modificar-los o rebutjar alguna implementació existent. I això genera més fricció.
És comprensible, ja que la remediació implica admetre que alguna cosa no funciona bé (en termes d'accessibilitat) i s'ha de refer. Aquest tipus de canvis pot fer que un projecte superi els seus terminis.
L'accessibilitat consisteix a complir un estàndard, i alguns dels criteris són molt específics i no admeten discussió. Per tant, no sempre és només qüestió d'"afegir-ne més".
ARIA n'és un bon exemple. Hi ha una col·lecció d'atributs i patrons existents que podem utilitzar, però de maneres molt concretes. Un principi fonamental és que "cap ARIA és millor que un ARIA mal implementat", la qual cosa vol dir que una mala implementació pot ser pitjor per als usuaris que cap implementació en absolut.
En planificar l'accessibilitat des del principi, un enfocament minimalista és l'òptim. Per exemple, alguns elements HTML tenen rols i atributs ARIA implícits. Els elements de formulari HTML natius al navegador utilitzen atributs ARIA implícits com ara aria-checked. L'ús d'elements semàntics adequats (<head>, <main>, <footer>, <nav>, o <article>…) afegeix molts rols ARIA implícits a l'estructura d'un lloc web.
És una vella broma que la primera pàgina de la World Wide Web ja era accessible perquè és simplement HTML sense imatges ni estils. Com en la majoria de bromes, hi ha una veritat en el fons. La manera com els diferents navegadors implementen els components HTML segueix estàndards estrictes, de manera que una implementació uniforme a escala del sector probablement millorarà una de personalitzada (si és una opció).
Podem crear interfícies complexes amb components personalitzats i fer-les accessibles. Però hem de ser conscients dels compromisos que assumim i oferir una alternativa que sigui tan bona com els components natius que substituïm. I segons l'informe WebAIM Million 2026, "les pàgines amb ARIA presentaven significativament més errors (59,1 de mitjana) que les pàgines sense ARIA (42 de mitjana)".
Un enfoc minimalista és més fàcil de mantenir, generalment més robust entre navegadors i redueix el risc d'errors. La complexitat pot ser inevitable en alguns projectes, però mai no hauria de ser l'opció per defecte.
Fran Rosa. Desenvolupador sènior, especialista en accessibilitat i defensor del desenvolupament centrat en les persones