Com fem servir el color en el disseny d'un lloc web pot donar lloc a problemes d'accessibilitat. I tot i que aquests semblen, en principi, fàcils de solucionar, poden portar molta feina si no es van tenir en compte des del principi en el disseny.

Hi ha dos aspectes que són els més importants per avaluar si tenim problemes amb el color: contrast i ús del color.

Contrast

És la més freqüent, i podem trobar llocs web en els quals no existeix gairebé cap pàgina sense problemes d'aquest tipus.

El principi és molt simple: el contrast entre el text i el fons ha de ser de 4.5:1 com a mínim per al text base, o 3:1 per a textos grans (en general, textos de 18pt o més, o de 14pt o més si estan en negreta, o mides equivalents per a alfabets xinès, coreà i japonès) per al nivell AA, i de 7:1 i 4.5:1 respectivament per al nivell AAA..

Sembla que només n'hi hauria prou amb triar colors adequats per al disseny, però això a vegades no és tan senzill.

El problema més fàcil de solucionar és deixar d'intentar amagar o dissimular algunes parts del contingut. Per exemple, amb textos legalment obligatoris o confirmacions d'acceptació de condicions. Creem tot un disseny pensant en el que volem comunicar i podem caure en la temptació de posar en un color que destaqui menys les parts que creiem que no encaixen amb el to general del nostre lloc.

Si fem això, no estem eliminant el contingut ni l'obligació de tenir-lo, només estem fent més difícil la seva lectura per raons estètiques. Però hem de ser capaços de dissenyar llocs web que siguin, alhora, visualment atractius i funcionals.

Un altre problema que ocorre amb freqüència és que els colors corporatius o de la marca no tenen un bon contrast. Per exemple, quan adaptem colors d'una marca que es va dissenyar per a colors impresos a pantalla, els colors no sempre són adequats. Els colors impresos són sostractius, amb la qual cosa barrejar colors dona un resultat més fosc, mentre que els colors en pantalla són additius, i ocorre el contrari. Per això intentar copiar un color exactament en pantalla no sempre funciona, encara que ho faci en paper. Aquest error és fàcil de corregir a nivell tècnic, però requereix més feina des del punt de vista del disseny.

Ús del color

A més de fer servir colors amb bon contrast, no podem fer servir el color per traslladar informació o distingir elements.

Per exemple, en un formulari. Marcar en vermell un camp si hi ha un error està bé, perquè assenyalem l'error on ocorre, però no podem fer servir aquest vermell com a única indicació de l'error. Hem de fer servir text o altres elements visuals per indicar-ho.

O si tenim una llista d'opcions, assenyalar quines estan seleccionades només amb un canvi en el color del fons no és suficient. Hem de fer servir elements com icones addicionals (per exemple) per poder distingir-ho encara que no puguem percebre el color.

Aquesta norma sol costar una mica més d'entendre perquè, a vegades, visualment és molt clar i fàcil de percebre un canvi o informació mitjançant el color, i sembla obvi. Però algunes persones no poden percebre el color, o ho fan de manera distinta, per la qual cosa la interpretació de l'ús del color no és sempre tan òbvia com ens pot semblar.

Conclusió

L'ús del color afecta l'accessibilitat d'un lloc web tant per les qualitats dels colors escollits com per la intencionalitat del seu ús per mostrar la informació. I solucionar-ho implica, a vegades, repensar quins colors fem servir i com; això pot ser una tasca complexa. Però al final sempre obtenim un disseny millor, més útil i adequat per a un sector més ampli del nostre públic.

Fran Rosa, Desenvolupador Senior i Advocate especialitzat en desenvolupament centrat en les persones

No. Desafortunadament, no podem automatitzar l'accessibilitat. I no és probable que això canviï en el futur.

Ja existeixen eines que analitzen automàticament l'accessibilitat d'un lloc web. Per exemple, WAVE és un conjunt d'eines que ens ajuda a identificar fallades en el compliment de les pautes d'accessibilitat. Si fem servir una de les seves extensions per a diferents navegadors, tenim una llista de possibles incompliments mentre naveguem per la mateixa pàgina, assenyalant el punt on s'incompleix i amb informació sobre com solucionar-ho.

Un altre exemple és Axe-core. És una eina de codi obert que podem fer servir per analitzar automàticament un lloc web complet. També tenim una llista d'incompliments amb informació precisa sobre com localitzar-los. Aquests són només dos exemples d'eines gratuïtes, però existeixen moltes altres eines i serveis de pagament.

Llavors, per què no podem automatitzar l'accessibilitat en un lloc web?

Primer, perquè les eines generalment informen d'un incompliment, però no necessàriament són capaces de solucionar-ho. L'exemple més senzill és amb les imatges. Una eina ens indica que una imatge no té text alternatiu, però no pot valorar si aquesta imatge és purament decorativa o no, ni quin text alternatiu seria apropiat.

I pot ser que estiguis pensant: I no pot una IA veure el que hi ha a la imatge? I la resposta és sí, més o menys. Perquè el text alternatiu d'una imatge depèn d'una decisió humana intencionada de fer servir aquesta imatge, i cal conèixer aquesta intenció per oferir un bon text alternatiu.

Un exemple: un dels membres de l'equip d'una empresa rep un premi, i publiquem una foto al blog de la companyia. En aquesta foto veiem «dues persones, una d'elles amb un premi a la mà». ¿Seria aquest un bon text alternatiu? Perquè si ho publiquem per donar a conèixer que algú ha guanyat aquest premi, hauríem d'incloure el seu nom, esmentar que forma part de l'equip de l'empresa, i si el premi està relacionat amb un projecte de l'empresa, probablement esmentar-ho també. Tot depèn de la intenció que teníem en publicar aquesta foto.

Una altra raó per la qual les eines automàtiques a vegades no són suficients és perquè hi ha errors (fins i tot els que són errors en el codi) que són impossibles de detectar.

Un altre exemple: si tenim en una part del lloc web una navegació per pestanyes, la implementació requereix relacionar cada pestanya amb el seu contingut corresponent, marcar quina està activa o visible en aquell moment, fer que sigui navegable amb el teclat, etc. Pots veure exemples complets d'una implementació del patró de pestanyes a l'Accessible Rich Internet Applications (ARIA) Authoring Practices Guide. Si hem fet tota la implementació correctament i només se'ns ha oblidat marcar quina pestanya està activa, una eina automàtica podria reconèixer el patró d'implementació i indicar la part que falta.

Però si només ho hem implementat visualment sense afegir cap de les parts necessàries en el codi, ¿com pot saber l'eina automàtica que estem implementant una navegació per pestanyes?

Aquestes limitacions fan que automatitzar la detecció de problemes d'accessibilitat sigui molt útil, però insuficient. Ens pot ajudar a detectar descuidis i millorar el desenvolupament i implementació de nous continguts, però no pot detectar-ho tot ni oferir solucions. I podem caure en l'error de pensar que si una eina automàtica no detecta cap fallada és perquè no n'hi ha cap, quan no necessàriament és així. Les eines ens ajuden, però no substitueixen ni el coneixement ni factors humans com la intenció.

Fran Rosa, Desenvolupador Senior i Advocate especialitzat en desenvolupament centrat en les persones

El document que marca les pautes sobre les quals es mesura l'accessibilitat de llocs web i aplicacions mòbils es coneix com a «Pautes d'Accessibilitat per al Contingut Web» (conegudes freqüentment com a WCAG, per les seves sigles en anglès).

Aquest document s'utilitza com a referència per desenvolupar projectes digitals accessibles i auditar l'accessibilitat dels que ja existeixen. Per això, per incloure's en el document, les pautes han de complir dos criteris:

• Ser problemes d'accés importants que afectin especialment persones amb discapacitats (és a dir, que van més enllà dels problemes d'usabilitat que afecten tothom).
• Ser verificables, perquè se'n pugui mesurar la conformitat amb un alt nivell de fiabilitat.

Les lleis que regulen els llocs que estan obligats a ser accessibles es basen en aquest document.

Un aspecte que de vegades genera una mica de confusió és que les pautes es divideixen en tres nivells: A, AA i AAA. I aquests són acumulatius, cosa que significa que per complir el nivell AA (que és la recomanació habitual i el que esmenten les lleis) cal complir totes les pautes dels nivells A i AA. També és possible que algunes no s'apliquin. Per exemple, les que fan referència a continguts d'àudio i/o vídeo no apliquen si el lloc no té aquest tipus de contingut.

Els nivells s'assignen segons com d'essencial és cada pauta, si és possible complir-la en diferents tipus de llocs i continguts, i si és raonable que els creadors de contingut la compleixin. Així, les pautes A són mínims que eliminen obstacles bàsics; les pautes AA són l'estàndard que millora l'accessibilitat per a un ventall més ampli de persones; i les pautes AAA són el nivell més alt d'exigència, i no és realista esperar que tots els tipus de contingut les compleixin.

Si analitzem les pautes per a elements interactius o formularis, l'expectativa de coneixement en l'ús de codi és més gran que per a pautes com l'ús d'imatges o colors, ja que és raonable pensar que qui implementa interactivitat o formularis en un lloc web tindrà prou coneixements de codi per complir amb els criteris.

Els nivells existeixen perquè la feina rigorosa que es fa en crear les pautes no només se centra en com afecten les persones que faran servir aquest lloc web, sinó que també té en compte la tasca d'implementar-les. I encara que, generalment, ens centrem en l'obligació de complir certes pautes, tenim accés a una llista àmplia de criteris significatius i mesurables, i els nivells són informació afegida per al seu compliment.

Fran Rosa, Desenvolupador Senior i Advocate especialitzat en desenvolupament centrat en les persones

En una conversa recent amb un dissenyador expert en disseny digital i experiència d'usuari (UX), vaig comentar que generalment no és bona idea considerar l'accessibilitat i l'experiència d'usuari al mateix temps. La seva resposta va ser que l'accessibilitat no és més que una bona experiència d'usuari per a tothom. Tot i que és una manera bonica d'expressar-ho, continuo creient que és un error considerar l'accessibilitat com una part de l'experiència d'usuari.

Per començar, la manera com avaluem l'una i l'altra és molt diferent. Malgrat que existeixen bones pràctiques, l'experiència d'usuari es mesura en cada projecte segons com una persona percep, utilitza i completa satisfactòriament certes tasques. En aquest sentit, estar satisfet amb el resultat o aconseguir el que volem inicialment no té per què ser el mateix.

Aquí és important conèixer una mica la història de la UX com a disciplina. Tot i que podem considerar alguns avenços en ergonomia o psicologia com a precursors, va ser el 1982 quan va sorgir el concepte d'Interacció Persona-Ordinador, centrat a fer la interacció possible i efectiva. A partir de la publicació de les «10 heurístiques d'usabilitat» de Jakob Nielsen i Rolf Molich el 1989, el terme usabilitat es va popularitzar centrant-se a reduir errors i millorar l'eficiència.

L'experiència d'usuari és un concepte de Don Norman quan treballava a Apple el 1993, i se centrava a analitzar els sistemes que es creaven de manera holística i sempre des del punt de vista de l'usuari. Aquí hi ha un canvi essencial en l'enfocament, perquè el que l'usuari pensa, experimenta o sent es converteix en la principal mètrica de l'èxit. Durant la primera dècada dels anys 2000 s'estén la idea que tots els processos i decisions s'han de mesurar des d'aquesta experiència d'usuari.

Això és revolucionari, sobretot des del punt de vista comercial, però també fa més difícils algunes converses. Per exemple, un concepte que neix d'aquesta manera d'entendre el disseny és la «interfície d'usuari optimista» (l'article «True Lies Of Optimistic User Interfaces» de Denis Mishunov, en anglès, parla sobre aquest tema). Aquest concepte es basa en la idea que, quan interactuem amb una interfície en un mòbil, en lloc d'esperar a rebre la resposta del servidor, el millor és mostrar a la interfície que s'ha completat la tasca, encara que no sigui veritat, perquè l'usuari ho percebi com una cosa instantània, i que si finalment hi ha un error, es pugui mostrar més tard. És una pràctica molt habitual a les xarxes socials quan reaccionem a un contingut amb un «m'agrada» o afegint un comentari i veiem instantàniament com s'afegeix, encara que encara no s'hagi enviat al servidor.

En aquest cas, la interfície ens està mentint per vendre'ns una il·lusió d'immediatesa, perquè es considera que l'efecte positiu de veure la interacció de manera instantània supera l'efecte negatiu que aquesta interacció acabi desapareixent després per alguna fallada. I és que, en barrejar tantes parts del procés i disciplines dins de la mateixa olla, l'experiència d'usuari sempre acaba sent una negociació entre molts factors.

Quan parlem d'accessibilitat, els criteris solen ser més rígids. Està el component ben implementat per ser utilitzat amb un lector de pantalla? Pot l'usuari aturar o pausar vídeos o animacions? Existeix text alternatiu per a continguts com imatges o elements multimèdia? La resposta sol ser un sí o un no, no hi ha negociació. En accessibilitat, no és acceptable tenir un botó massa petit o un contrast de color inadequat perquè l'usuari tingui una experiència emocional diferent.

Per això, tot i que integrar l'accessibilitat en diferents parts del procés (com el disseny o el desenvolupament) facilita que un projecte en evolució contínua segueixi sent accessible, també cal entendre que els criteris d'accessibilitat són mínims indispensables que s'han de complir i no uns objectius que es puguin negociar juntament amb altres consideracions.

Fran Rosa, Desenvolupador Senior i Advocate especialitzat en desenvolupament centrat en les persones

A Volcanic comptem amb professionals que ens aporten experiència, visió estratègica i lideratge. Per això, ens fa especial il·lusió presentar a la Melania Bautista, la nostra nova Chief Financial Officer (CFO), qui assumirà la direcció financera de l’empresa i tindrà un paper clau en l’estratègia de creixement dels pròxims anys.

Una trajectòria de més de 18 anys en gestió financera i estratègia empresarial

La Melania compta amb una experiència àmplia en direcció financera, consultoria i optimització de processos empresarials en sectors molt diversos. La seva trajectòria professional va començar en el món de la gestoria, on durant tres anys va gestionar impostos i comptabilitat per a diferents empreses. Aquesta etapa li va permetre entendre el funcionament empresarial des d’un punt de vista fiscal, però aviat va sentir la necessitat de viure l’empresa des de dins.

El següent pas la va portar al sector serveis, concretament l’ensenyament, on es va incorporar com a tècnica comptable en una escola d’anglès amb mètode propi que tenia com a objectiu crear franquícies per portar el seu mètode arreu del mon. En pocs anys, la xarxa d’escoles infantils va passar de 50 a més de 450 franquícies, i la Melania va jugar un paper clau en aquesta fase des de l’àrea financera ajudant a fer créixer l’estructura per donar servei a tota la xarxa. La seva experiència a la companyia es va completar amb l’especialització en  anàlisi financer per a la creació d’un departament encarregat de garantir la rendibilitat de les franquícies i la headquarters,  i optimitzar-ne el resultat.

Amb l’objectiu de continuar ampliant la seva visió financera, va fer el salt al sector industrial, on va exercir com a responsable financera en una empresa de producció. Durant aquesta etapa, va ajudar a duplicar la facturació de la companyia, professionalitzant processos i contribuint també a la part comercial des d’una perspectiva financera.

La seva última experiència abans d’incorporar-se a Volcanic  va ser en una empresa de reciclatge, on va entrar com a CFO però ràpidament va assumir el rol de directora corporativa. Aquesta posició li va permetre gestionar àrees com RRHH, finances, comercial i processos interns, liderant la transformació i professionalització de l’empresa.

El repte de professionalitzar i estructurar el creixement de Volcanic

Amb aquesta experiència tan completa, la Melania arriba a Volcanic amb una missió clara: professionalitzar i consolidar el creixement de l’empresa d’una manera estructurada i sostenible. La seva funció principal serà liderar la direcció financera, però també participar activament en l’estratègia empresarial i l’auditoria interna de processos per assegurar-ne l’eficiència.

Una de les seves prioritats serà establir les bases perquè Volcanic pugui créixer de manera orgànica i sostinguda en el temps, garantint-ne la solidesa financera i assegurant que comptem amb els recursos necessaris per expandir-nos allà on l’equip i la direcció vulguin portar el projecte.

A més, la seva visió és clara: sumar valor als equips. Al llarg de la seva trajectòria, ha liderat i format equips amb èxit, sempre buscant un equilibri entre les necessitats de l’empresa i el benestar dels professionals que en formen part. A Volcanic , vol seguir aquesta filosofia i contribuir a crear un entorn de treball cohesionat, eficient i enfocat a l’excel·lència.

Una elecció que va més enllà del currículum

Quan es troba en un procés de selecció per a una posició d’alta responsabilitat, l’experiència i les habilitats tècniques són fonamentals. Però hi ha un factor que sovint és encara més decisiu: la connexió amb el projecte i els valors de l’empresa. I aquest va ser un element clau en la decisió de la Melania.

Tal com ella mateixa explica, quan va conèixer en David i en Jordi, els fundadors de Volcanic, va sentir que aquest era el lloc on volia estar. Tenia altres opcions sobre la taula, però el que realment la va convèncer va ser la passió, la visió i l’energia que va percebre en l’equip de Volcanic. Així, més enllà d’un nou repte professional, aquesta incorporació representa un compromís amb un projecte en el qual creu fermament i en el qual vol aportar tot el seu coneixement.

Benvinguda, Mel!

Volcanic Internet s'ha convertit en un Pipedrive Elite Partner, cosa que significa que ara podem oferir als nostres clients una més àmplia gamma de solucions de software en línia incorporant aquest software CRM que permet la gestió dels processos de venda.

Pipedrive és un CRM líder al mercat, fundada el 2010, els seus cofundadors van crear una eina de gestió de relacions amb el client (CRM) per ajudar els usuaris a visualitzar els seus processos de vendes i augmentar-ne la productivitat.

Aquesta nova associació reforçarà la presència de Volcanic en el mercat i ens permetrà oferir un valor afegit als nostres clients que amb Pipedrive CRM podran augmentar i millorar els seus processos de venda

Estem molt contents d'unir-nos a Pipedrive com a Elite Partner i esperem ajudar ben aviat als nostres clients a aconseguir els seus objectius de vendes amb la implantació d'aquest magnífic software.

Si vols saber-ne més pots consultar aquesta pàgina

Volcanic va començar a utilitzar l'eina Asana des de la seva aparició el 2011 i n'ha seguit de prop l'evolució

Una empresa com Volcanic Internet, on oferim serveis tan diversos com disseny web, identitat corporativa, estratègia digital, posicionament de marca o anàlisi i diagnosi amb auditories WPO, SEM i SEO, necessita d'eines potents per donar el millor servei als clients.

Seguint de prop les tendències del sector tecnològic, l'any 2011 va aparèixer al mercat (primer en una versió BETA) una eina web anomenada Asana, basada en els mètodes de treball col·laboratiu entre equips per augmentar les possibilitats d'èxits d'un projecte. Asana la van desenvolupar dos enginyers que anteriorment havien participat en els titans Facebook i Google.

A Volcanic Internet de seguida hi vam confiar com a eina per a millorar la col·laboració dels equips i la gestió dels projectes i hem anat seguint les constants actualitzacions i millores d'Asana i les hem anat incorporant al nostre dia a dia corporatiu, per tant, tenim un coneixement extens de l'eina. Tant és així que aquest 2022 ens hem convertit en Solutions Partners d'Asana al nostre país.

Us presentem els principals usos d'Asana a Volcanic Internet.

Gestió de projectes

Aquest és l'ús principal que li hem donat a Asana i que ens serveix per protocol·litzar totes les fases dels projectes que desenvolupem com ara la planificació de les tasques, l'assignació dels responsables, la selecció de la tipologia de projecte, el disseny o el temps de durada estipulat per a cada fase fins a la seva execució completa.

Cerca de candidats o ATS (Applicant Tracking System)

A Volcanic Internet hem anat creixent i ens hem anat especialitzant i això ens ha portat a la cerca de candidats per ocupar diversos llocs dins la nostra organització. Amb l'aplicació d'Asana és possible fer un seguiment exhaustiu de cada etapa per la qual passa un candidat per treballar amb nosaltres. Des de la primera presa de contacte i l'entrevista personal fins a la decisió final d'incorporar-lo o no al nostre equip.

Calendari de publicacions

Una altra funcionalitat molt pràctica d'Asana és el calendari editorial que permet la temporització de totes les fases abans no es publiquen continguts. Des del moment que s'escull el tema, la redacció, la revisió del text, la seva publicació al blog i finalment la seva difusió a través dels diferents canals de comunicació.

Projecte de projectes

L'anomenat Pipeline Dashboard és un tauler dins d'Asana que permet monitoritzar l'activitat de tots els projectes que estem desenvolupant a Volcanic i prioritzar-ne els aspectes clau. El més interessant és que té la mateixa estructura que un projecte qualsevol, amb la particularitat que els engloba a tots. Resulta molt útil per seguir el fil i tenir una visió panoràmica de tot el que estem fent a l'empresa.

Support Tickets

Un bon servei al client passa per una atenció personalitzada i àgil i en aquest sentit el Support Ticket que ofereix Asana és ideal. Tant si són clients nous com fidelitzats, es porta un registre de cada contacte que s'estableix amb Volcanic a través dels diversos canals disponibles, es deixa constància de quin ha estat el motiu i es deriva a un responsable que, de manera diligent, donarà resposta a la petició realitzada.

Tasques comercials

Tot i que a Volcanic no utilitzem específicament el CRM (Customer Relationship Management) d'Asana, és cert que aprofitem algunes de les seves funcionalitats amb finalitats comercials. Per exemple, ens permet fer pressupostos amb les dades que hem introduït i ens connecta amb l'aplicació on sí que hi tenim el gestor de clients.

Reunions amb clients

Asana també permet crear un directori amb totes les actes de les reunions amb el client, de manera que qualsevol part implicada en el projecte les pot consultar i posar-se al dia de les decisions que es van prenent. Una manera molt útil de practicar la transparència i la transversalitat dins els equips.

Reunions d'empresa

Mantenir reunions periòdiques d'empresa és important si es vol mantenir una bona cohesió de grup i, sobretot, per poder detectar qualsevol distorsió de la informació ara que el treball híbrid i la comunicació asíncrona són a l'ordre del dia. Amb Asana és possible organitzar i celebrar aquestes trobades que ajuden a mantenir un ritme constant de treball.

Reunions one-to-one

Tan important és fer reunions d'empresa com reunions individuals amb els treballadors. És el que s'anomena one-to-one i permet conèixer l'evolució de les tasques d'un empleat en concret, així com el seu grau de satisfacció amb els projectes, els clients i, en última instància, amb la mateixa empresa.

Bonus track: "Musical taste" amb Slack

Deixeu-nos acabar parlant d'una altra eina que fem servir a Volcanic: És el cas d'Slack, una eina de comunicació empresarial que és possible vincular a Asana. A Volcanic ens agrada tenir el nostre petit espai d'esbarjo i per això vam crear el canal "Musical taste" perquè tota la gent que treballa amb nosaltres pugui compartir-nos la música que més els hi agrada sigui per trobar el flow mentre realitza una tasca o senzillament per desconnectar.

Els camps personalitzats permeten afegir informació addicional a las tasques dels teus projectes a Asana.

Pots crear un camp per mostrar l'etapa, la prioritat, la despesa i qualsevol altra dada rellevant per al teu flux de treball, equip i empresa. Això permet tenir una visió més clara sobre la feina que s'està fent en tota l'organització.

Existeixen dos tipus de camps personalitzats que pots crear a Asana. Són els camps per a un projecte o portafolis específics i els camps que es poden tornar a fer servir a la teva organització.

Crear un camp personalitzat que la teva organització pugui tornar a utilitzar

Fes clic al botó Afegir camps.

Des de la pestanya Afegir camps personalitzats pots:

1. Afegir el títol del camp.
2. Seleccionar el tipus de camp.
3. Afegir una descripció.
4. Afegir el camp a la biblioteca de camps de la teva organització per tal que qualsevol membre ho pugui tornar a utilitzar.

Crear un camp personalitzat per a un projecte o portafolis específics

Des de la pestanya Afegir camp personalitzat, pots:

1. Afegir el títol del camp.
2. Seleccionar el tipus de camp.
3. Afegir una descripció.
4. No afegeixis el camp a la biblioteca de camps de l'organització si vols que sigui especific per al teu projecte.
5. Eliminar el camp.
6. Desar els canvis.

Afegir camps personalitzats des de la barra d'eines

Afegeix camps personalitzats directament des de la barra d'eines.

Actualment hi poden haver 30 camps en un sol projecte. Pots tenir fins a 60 camps en una tasca (això és possible si assignes la mateixa tasca a diversos projectes). Un camp personalitzat desplegable pot tenir fins a 200 valors.

Amb els camps personalitzats de selecció múltiple, es pot escollir diversos valors a la vegada en un sol camp personalitzat. Quan esculls el tipus de camp personalitzat de selecció múltiple, afegeix totes les opcions rellevants des del panell d'edició del camp. Per poder utilitzar la selecció múltiple en el teu projecte, mou-te fins el camp que vols editar i, senzillament, selecciones totes les opcions que corresponguin.

Escollir un camp existent a la teva biblioteca

Pots convertir els teus camps personalitzats en globals per a tota la teva organització, per tal que tu i els teus companys d'equip els pugueu utilitzar en múltiples projectes. També tens la opció de crear camps locals per a un sol projecte o portafolis. A més, pots escollir camps personalitzats globals des de la biblioteca de camps de la teva organització.

Fes clic a la opció Afegir camps des de la opció Personalitzar de la barra d'eines.

• Fes clic a Escull des de la biblioteca.
• Selecciona el camp que vulguis afegir al teu projecte des dels resultats suggerits.

Editar camps

Pots editar un camp personalitzat amb la teva barra d'eines o l'encapçalament de la columna.

Per editar el camp, fes clic a la icona del llapis al costat del nom del camp.

També pots editar un camp personalitzat utilitzant l'encapçalament de la columna. Fes clic a la fletxa del menú desplegable al costat del camp personalitzat i selecciona Editar camp.

Eliminar camps personalitzats d'un projecte

Selecciona Eliminar el camp del projecte.

Encara que soni paradoxal, el món digital també té un llenguatge no verbal sovint difícil d'interpretar.

Cada dia més la nostra feina s'ha tornat digital, però els nostres estils de comunicació han quedat enrere.

L'autora Erica Dhawan parla en el seu llibre de la necessitat de construir connexions i confiança en l'àmbit laboral, sense importar la distància geogràfica.

Digital Body Language: How to Build Trust and Connection, No Matter the Distance és el títol del llibre que va llençar el 2021 i que recull consells pràctics per millorar en una àrea on moltes persones fallen: la comunicació digital.

Però aquesta no és la primera incursió de Dhawan en aquesta matèria. Anteriorment ja havia publicat un parell d’articles que, en to d’humor, pretenen tirar per terra els clixés sobre la comunicació digital. El primer es titula “Why the Hybrid Workforce of the Future Depends on the ‘Geriatric Millennial’ i el segon, presentat com a article d’opinió a The New York Times, porta per títol “Ignoring a Text Message or Email Isn’t Always Rude. Sometimes it’s necessary.”

"Durant molt de temps vam confiar en el llenguatge corporal informal com una forma de desenvolupar una entesa compartida" diu Dhawan i continua "Vam créixer aprenent les regles bàsiques del llenguatge corporal, però no les del llenguatge corporal digital. No hi ha un llibre de regles, així que hem comès molts errors.".

A continuació podeu llegir una versió resumida d'una entrevista a Erica Dhawan sobre aquest tema.

Creus que la crítica constructiva sempre s'ha de donar per telèfon per a evitar males interpretacions?

Les investigacions demostren que, fins el 50% de les vegades, el to pot malinterpretar-se en la comunicació digital escrita. Quan veig algú cara a cara o escolto el to de la seva veu, puc saber si està a punt de plorar o està emocionat. Perdem molts d'aquests senyals tradicionals quan enviem un email. Recomano aixecar el telèfon o tenir una breu reunió per videotrucada o en persona i compartir comentaris en base al treball, no a la persona. Comença parlant dels aspectes positius abans d'abordar allò que no està funcionant bé i per què. Aquest tipus de comentaris no han de ser simplement una devolució en relació amb el que ja està fet, sinó que també han de convidar a l'acció, per la qual cosa sempre incloc dues tasques per a fer la pròxima vegada.

El teu llibre esmenta tres lleis del llenguatge corporal digital: valorar de manera visible, comunicar-se de manera conscient i col·laborar amb confiança. Quina d'aquestes lleis han de prioritzar els gerents?

A la comunicació conscient, sense dubte. Unes bones habilitats de comunicació digital són essencials perquè una persona sigui reconeguda com d'alt rendiment, que rebi suport i que rebi un ascens en temps de recessió. Les persones volen a algú que sigui un maniàtic de la claredat per a saber què és el que cal fer, com cal fer-ho, i després poder materialitzar-ho.

Creus que els gerents fan prou per a garantir el benestar psicològic dels seus empleats?

No, no crec que estiguin fent prou. Aquesta és una gran oportunitat perquè tots gestionem millor el nostre benestar psicològic. En el passat forjàvem relacions de confiança a partir dels senyals del llenguatge corporal durant el temps que passàvem conversant en els passadissos o en les xerrades breus durant els descansos. En un món híbrid, els líders han de generar aquests moments de companyia amb regularitat, sense importar la distància. Hem d'aprofitar aquesta oportunitat per a fomentar els descansos per al cafè híbrids i així crear un entorn de confiança i benestar psicològic.

Quin llenguatge corporal tradicional haurien d'adoptar els millenials i la Generació Z de les generacions anteriors?

Els professionals experimentats poden ensenyar als més joves a dominar el llenguatge corporal tradicional, perquè recorden un món en el qual podies llegir la vacil·lació del client en el seu rostre durant una reunió presencial o quan podies adonar-te, gràcies al contacte visual, que era moment d'adoptar un enfocament diferent en les teves interaccions.

I a la inversa? Quin llenguatge corporal digital haurien d'adoptar les generacions més grans?

Aprendre quan enviar un missatge de Slack, un missatge de text o un email en lloc d'aixecar el telèfon, i comprendre la diferència! Encara que prefereixis veure la cara de tots en una videotrucada, els més introvertits solen expressar millor les seves idees per escrit que parlant, i els resultarà més fàcil comunicar-se per Slack o emails que durant una reunió. No suposis que no són participatius. Entén que ells s'expressen de manera diferent. Acostuma't a sortir de la teva zona de confort. Tens l'oportunitat de ser més inclusiu utilitzant tots aquests canals, en lloc de només comptar amb el llenguatge corporal presencial. Fins i tot aquest té un intens biaix de proximitat perquè, per exemple, tendim a escoltar més atentament els que tenen una veu més greu, els que són més alts, o els que representen a la majoria a la sala o que parlen amb l'accent de la majoria. I molts d'aquests biaixos es poden eliminar amb la comunicació digital, si la utilitzem correctament.

Estan els gerents preparats per a entomar tots aquests canvis en el món del treball?

Crec que encara estem en el Salvatge Oest. Només portem dos anys d'aquesta transformació massiva. Serà necessari preguntar-nos quin és el risc de no dominar una cultura de comunicació digital efectiva. Els gerents han de prendre seriosament el llenguatge corporal digital.